Bitrawsa – Batrûsha – Petrocha – Petrosa

(es / ca / en)

Apuntes históricos sobre Bitrawsa – Batrûsha – Petrocha – Petrosa

Febrero, 2018

Al-Andalus está a punto de entrar en su época de mayor esplendor, Córdoba será la capital del reino más poderoso de Occidente, el Califato de Córdoba. En la Vall de Penàguila de Yibâl Balansiya (montañas de València) hay una población que desde la orilla del río Frainos ocupa 2 km hasta alcanzar el Tossal del Moro. Esta colina de 600 m de altura alberga un recinto fortificado que domina los territorios circundantes. A sus pies se celebra un mercado local donde acuden los pobladores desde sus casas de piedra seca que a lo largo del territorio se alternan con campos de cultivo (olivo, higuera y maíz). Expertos arqueólogos defienden que el asentamiento en el Pla de Petrosa ya existiría en tiempos de los Íberos para desaparecer en el s. XII con las razias del mercenario conocido como El Cid.

Al-Bitrawsi, Bitrawsa o Batrûsha es una localidad que llegó a ser amal (capital de comarca) bajo la jurisdicción de la taifa independiente de Dénia. De extraordinaria vida cultural y marcado carácter internacional, este reino llegaría hasta Jaén, Illes Balears e incluso Cerdeña para pasar a pertenecer a la taifa de Sarakusta (Zaragoza) en 1076.

Este artículo recoge mi investigación sobre el nexo entre aquella histórica Batrûsha y el Pla de Petrosa que hoy en día forma parte de los términos municipales de Benilloba y Penáguila. A continuación, resumo parte de los textos de especialistas en Historia, Arqueología y Lingüística sobre Bitrawsa, Batrûsha, Petrocha o Petrosa, donde Benilloba, mi pueblo de nacimiento, encuentra sus orígenes.

Batrûsha
Vista desde el Tossal del Moro en el Pla de Petrosa (foto de la autora, 2016)

Un toponyme historique de l’ancienne Kura de Tudmir: Benicadell (1),publicado en la revista Murgetana de 1976 -de lectura esencial y a la vez complicada para una aficionada a la Historia como yo- de Pierre Guichard, historiador francés especializado en Al-Andalus, defiende que el topónimo Benicadell desciende de un nombre propio hispano-árabe, banna de los Qatîl, es decir, penna o pico de los Qatîl. Según la investigación de textos árabes a lo largo del tiempo realizada por Guichard, esta palabra indicaría los Banû Gatîl,un clan, un linaje o una familia con tal influencia política en una zona que acabarían dandole su nombre y ello desde inicios del s. IX, posiblemente antes, hasta finales del s. XII.

El profesor Guichard se refiere a Al-‘Udri, un geógrafo de Almería que recorrió los territorios valencianos y falleció en 1076, quien habla de un yuz’ (sector) de los Banû Gatîl, circunscripción administrativa que pertenecía entonces a València. Según la obra Takmila de Ibn al-Abbâr que nos lleva a los límites al norte de la antigua Kura (dominio) de Tudmir, uno de sus miembros originario de Bitraws fue Abû Marwan Umayya ibn Gatîl, cadi (magistrado) de ‘Alî ibn Muyâhid (1044-1076), segundo soberano de la taifa de Dénia. Otro, Ibn Gattâl, vivió en Dénia para morir en Xàtiva hacia 1145 tras la caída de los almorávides y era originario de un amal de Dénia llamado Bitrawsa.

La inscripción del origen geográfico de estos personajes en biografías históricas denota el estatus social elevado de esta familia, los Banû Gatîl. Las diferentes grafías (Al-Qatîl, Gatîl, Gattâ o ‘Attâl) no tienen nada de sorprendente vista la evolución fonética del árabe andalusí. Según Guichard, Gattâl podría ser tanto un nombre de familia como un gentilicio y los Gattâl de Dénia habrían sido designados más bien por su nisba (nombre familiar) de origen geográfico, Al-Bitrawsi, una localidad o distrito que se encontraría en las montañas del interior de Dénia. Pierre Guichard recoge las teorías de diferentes autores sobre la ubicación Bitraws y acaba por subrayar su similitud fonética con el término Petrosa.

L’ordenació del territori del País Valencià abans de la Conquesta, segons Ibn-Al-Abbar (segle XIII), un extenso trabajo del profesor Mikel de Epalza Ferrer (2) -también de indispensable lectura- plantea la evolución de cinco siglos de ordenación territorial a partir de la obra del historiador y político valenciano antes mencionado, Ibn al-Abbâr (1199-1260). Según éste, la jurisdicción de Dénia incluía al menos tres amal o capitales de comarca: Bairén, Qusantâniya (Cocentaina) y Batrûxa o Pedrosa, ubicada según el autor cerca de Xàtiva. El historiador y arabista de Epalza también menciona que Batrûxa era la patria de Ibn Qatâl, vinculado con otros Banu Cadell, relacionados a su vez con la fortaleza de Benicadell.

Allá por 1948 el filólogo valenciano Manuel Sanchis Guarner (3) relacionaba Petrosa y Benilloba como ejemplo de formas arcaicas del lenguaje de los mozárabes valencianos en su obra Introducción a la historia lingüística de Valencia.

Por su parte, el libro Maisons d’al-Andalus del arqueólogo francés André Bazzana (4) menciona los topónimos Batrusa o Bitraws para un asentamiento que llega a identificar con el Tossal del Moro y ubica en la ladera de una colina sobre el Pla de la Petrocha, en Penáguila. El profesor Bazzana describe el carácter defensivo del enclave como un relieve aislado que domina los territorios vecinos con dos elementos principales: una pared rocosa bastante estrecha (alrededor de 80 x 50 m) de difícil acceso, cuyos accesos estarían cerrados y al oeste tendría una pared de tâbiya; y en el centro de la plataforma, una fuerte torre rectangular  (14 x 9,5 m) con una cisterna. Al este se encontró cerámica y restos de viviendas de un asentamiento que según el arqueólogo Bazzana ya existiría en tiempos de los Íberos y que posiblemente desaparecería en el s. XII. La tipología de los objetos cerámicos encontrados en la prospección arqueológica de los años 80 incluye: olla, cántaro, botella, jarrita, jarro, al-habia, cazuela, kasriya y ataifor. Este mobiliario correspondería a un habitat rural de una cierta calidad que además podría encajar con el uso como almacén de alimentos; ambas hipótesis tal vez indicarían que el asentamiento del Tossal del Moro funcionaba como un pequeño mercado local.

IMG_0138 1.jpg
Restos de la torre del Tossal del Moro (foto de la autora, 2016)

Objeto de su tesis doctoral sobre la ocupación en el hisn (castillo) de la Vall de Penàguila, la arqueóloga Débora Kiss ha estudiado materiales provenientes del Tossal del Moro (5), depositados en el Centre d’Estudis Contestans. El yacimiento se ubica en terrenos privados cerca de Benilloba en el Pla de Petrosa, un área junto al río Seta donde confluyen diferentes caminos entre el interior y la costa alicantina. Según un artículo de la arqueóloga de 2012, las prospecciones realizadas en las últimas décadas encontraron materiales a lo largo de un total de 50 hectáreas, mayormente en la laderas sur y oeste del Tossal y hacia el sur. Las formas cerámicas, inequívocamente de ámbito doméstico, son la evidencia de un asentamiento de cierta entidad donde las casas se alternarían con los campos de cultivo. Acaso se trate de la población Bitraswsa, dependiente de Dénia, una alquería de cierta entidad que quizá perteneciese a la época califal entre los s. X-XI.

Según Pere Ferrer Marset y Amparo Martí Soler, del Centre d’Estudis Contestans (6), la localidad que los medievalistas llaman Batrûsha, cuyo topónimo se ha relacionado con Petrosa, ostentó la capitalidad del territorio equivalente a nuestra comarca actual, el Comtat, entre los s. X-XI. Como otros lugares, debido a las incursiones del Cid fue abandonada en el s. XI, época en que Qusantâniya se convirtió en la gran capital musulmana de las montañas del interior alicantinas. En su contribución al libro Els musulmans al Comtat -fundamental para conocer nuestra historia local-, los historiadores afirman que la población de Batrûsha se estructuraba en torno al camino hacia Cocentaina y Alcoi cerca del Mas de la Casablanca, en término de Penàguila, para llegar hasta el río Frainos (también llamado Penàguila). El área alcanzaría los 2 km, enorme en aquella época, y correspondería justo al lugar que ocupa hoy en día el pueblo de Benilloba. Los expertos del Centre d’Estudis Contestans lamentan que este importante yacimiento arqueológico de primer orden continúe siendo el gran olvidado de la arqueología medieval valenciana.

Finalizo con un par de mapas: el primero, un trabajo topográfico a escala 1:25 000 del término municipal de Benilloba realizado por el Instituto geográfico y estadístico en 1898, donde aparece la voz Plá de Pedrosa; el segundo, un mapa a escala 1:50 000 de Alcoi del Instituto geográfico y catastral que muestra Pla de la Petrosa fechado en 1955 (7).

mapa terme B 1898 IGN
Terme de Benilloba, 1898, http://www.ign.es
mapa terme B 1898 IGN mini
Terme de Benilloba, 1898, http://www.ign.es
MTN50-0821-1955-nnn-Alcoy
Alcoi, 1955, http://www.ign.es
MTN50-0821-1955-nnn-Alcoy mini
Alcoi, 1955, http://www.ign.es

Benilloba, febrero de 2018

Bibliografía:

  • Jiménez Alcaide, Luis: Ocho siglos de moros y cristianos, Avant narrativa, 2016.
  • Manzano Moreno, Eduardo: «Épocas medievales» (volumen 2), Historia de España, Josep Fontana y Ramón Villares, Directores, Crítica-Marcial Pons, 2015.
  1. Guichard, Paul: “Un toponyme historique de l’ancienne Kura de Tudmir: Benicadell”, revista Murgetana, Real Academia Alfonso X el Sabio, Murcia. http://www.regmurcia.com/docs/murgetana/N045/N045_002.pdf
  2. De Epalza Ferrer, Mikel: “L’ordenació del territori del País Valencià abans de la conquesta, segons Ibn-Al-Abbar (segle XIII)”, Revista Sharq Al-Andalus, nº 5 (1988), Universitat d’Alacant. ISSN 0213-3482, pp. 41-67.
  3. Sanchis Guarner, Manuel: Introducción a la historia lingüística de Valencia, Institución Alfonso el Magnánimo, 1948, Diputación Provincial de Valencia.
  4. Bazzana, André: Maisons d’al-Andalus. Habitat médiéval et structures de peuplement dans l’Espagne orientale, Casa de Vélazquez, Madrid, 1992.
  5. Kiss, Débora Marcela: “La cerámica del Tossal del Moro (Benilloba, Alacant). Primeros resultados del estudio de los fondos depositados en el Centre d’Estudis Contestans”, Actas do Congresso Internacional “A cerâmica medieval no Mediterrâneo”, 2012. https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/54273/1/2015_Kiss_Congreso-Ceramica-Medieval.pdf
  6. Martí Ferrer, Pere y Martí Soler, Amparo: “El Comtat. Arqueologia i poblament d’un paisatge islamitzat”, Els musulmans al Comtat, Centre d’Estudis Contestans, Cocentaina, 2009.
  7. MINU 1870-1977 BY 4.0 ign.es, Dirección General del Instituto Geográfico Nacional de España (IGN).
pg-36-CEC-ceramicasXXI3 copia 2
Ataifors, Tossal del Moro, Centre d’Estudis Contestans (6)

Anotacions històriques sobre BitrawsaBatrûshaPetrochaPetrosa

Febrer, 2018

Al-Andalus està a punt d’entrar en la seua época de major esplendor, Còrdova serà la capital del regne més poderós d’Occident, el Califat de Còrdova. En la Vall de Penàguila de Yibâl Balansiya (muntanyes de València) hi ha una població que des de la vora del riu Frainos ocupa 2 km fins a arribar al Tossal del Moro. Esta lloma de 600 m d’altura alberga un recinte fortificat que domina els territoris circumdants. Als seus peus se celebra un mercat local on acudeixen els pobladors des de les seues cases de pedra seca que al llarg del territori s’alternen amb camps de cultiu (olivera, figuera i panís). Experts arqueòlegs defensen que l’assentament al Pla de Petrosa ja existiria en temps dels Ibers per a desaparèixer en el s. XII amb les razias del mercenari conegut com El Cid.

Al-Bitrawsi, Bitrawsa o Batrûsha és una localitat que va arribar a ser amal o capital de comarca sota la jurisdicció de la taifa independent de Dénia. D’extraordinària vida cultural i marcat caràcter internacional, aquest regne arribaria fins a Jaén, Illes Balears i fins i tot Sardenya per passar a pertànyer a la taifa de Sarakusta (Saragossa) en 1076.

Aquest article arreplega la meua investigació sobre el nexe entre aquella històrica Batrûsha i el Pla de Petrosa que hui forma part dels termes municipals de Benilloba i Penàguila. A continuació, resumisc part dels textos d’especialistes en Història, Arqueologia i Lingüística sobre Bitrawsa, Batrûsha, Petrocha o Petrosa, on el meu poble de naixement, Benilloba, troba els seus orígens.

IMG_0090.jpg
Vista des de el Tossal del Moro al Pla de Petrosa  (foto de l’autora, 2016)

Un toponyme historique de l’ancienne Kura de Tudmir: Benicadell (1), publicat en la revista Murgetana de 1976 -de lectura essencial i al mateix temps complexa per a una afeccionada a la Història com jo- de Pierre Guichard, historiador francés especialitzat en Al-Andalus, defensa que el topònim Benicadell descendeix d’un nom propi hispà-àrab, banna dels Qatîl, és a dir, penna o cim dels Qatîl. Segons la recerca de textos àrabs al llarg del temps realitzada per Guichard, aquesta paraula indicaria els Banû Gatîl, un clan, un llinatge o una família amb tal influència política en una zona que acabarien donant-li el seu nom i açò des d’inicis del s. IX, possiblement abans, fins a la fí del s. XII.

El professor Guichard es refereix a Al-‘Udri, un geògraf d’Almeria que va recórrer els territoris valencians i va morir en 1076, qui parla d’un yuz’ (sector) dels Banû Gatîl, circumscripció administrativa que pertanyia llavors a València. Segons l’obra Takmila de Ibn al-Abbâr que ens porta als límits al nord de l’antiga Kura (domini) de Tudmir, un dels seus membres originari de Bitraws va ser Abû Marwan Umayya ibn Gatîl, cadi (magistrat) de ‘Alî ibn Muyâhid (1044-1076), segon sobirà de la taifa de Dénia. Un altre, Ibn Gattâl, va viure a Dénia per a morir a Xàtiva cap a 1145 després de la caiguda dels almoràvits i era originari d’un amal (capital comarcal) de Dénia anomenat Bitrawsa.

La inscripción del origen geográfico de estos personajes en biografías históricas denota el estatus social elevado de esta familia, los Banû Gatîl. Las diferentes grafías (Al-Qatîl, Gatîl, Gattâ o ‘Attâl) no tienen nada de sorprendente vista la evolución fonética del árabe andalusí. Según Guichard, Gattâl podría ser tanto un nombre de familia como un gentilicio y los Gattâl de Dénia habrían sido designados más bien por su nisba (nombre familiar) de origen geográfico, Al-Bitrawsi, una localidad o distrito que se encontraría en las montañas del interior de Dénia. Pierre Guichard recoge las teorías de diferentes autores sobre la ubicación Bitraws y acaba por subrayar su similitud fonética con el término Petrosa.

L’ordenació del territori del País Valencià abans de la Conquesta, segons Ibn-Al-*Abbar (segle XIII), un extens treball del professor Mikel de Epalza Ferrer (2)-també d’indispensable lectura- planteja l’evolució de cinc segles d’ordenació territorial a partir de l’obra de l’historiador i polític valencià abans esmentat, Ibn al-Abbâr (1199-1260). Segons aquest, la jurisdicció de Dénia incloïa almenys tres amal o capitals de comarca: Bairén, Qusantâniya (Cocentaina) i Batrûxa o Pedrosa, situada segons l’autor prop de Xàtiva. L’historiador i arabista de Epalza també esmenta que Batrûxa era la pàtria de Ibn Qatâl, vinculat amb altres Banu Cadell, relacionats al seu torn amb la fortalesa de Benicadell

Allà per 1948 el nostre filòleg valencià Manuel Sanchis Guarner (3) relacionava Petrosa i Benilloba com a exemple de formes arcaiques del llenguatge dels mossàrabs valencians en la seua obra Introducción a la historia lingüística de Valencia.

Per la seua banda, el llibre Maisons d’al-Andalus de l’arqueòleg francés André Bazzana (4) esmenta els topònims Batrusa o Bitraws per un assentament que arriba a identificar amb el Tossal del Moro i situa en el vessant d’un turó sobre el Pla de la Petrocha, a Penàguila. El professor Bazzana descriu el caràcter defensiu de l’enclavament com un relleu aïllat que domina els territoris veïns amb dos elements principals: una paret rocosa prou estreta (al voltant de 80 x 50 m) de difícil accés, els accessos del qual estarien tancats i a l’oest tindria una paret de tâbiya; i en el centre de la plataforma, una forta torre rectangular (14 x 9,5 m) amb una cisterna. A l’est es va trobar ceràmica i restes d’habitatges d’un assentament que, segons l’arqueòleg Bazzana, ja existiria en temps dels Íbers i que possiblement desapareixeria en el s. XII. La tipologia dels objectes ceràmics oposats en la prospecció arqueològica dels anys 80 inclou: olla, cànter, botella, jarrita, pitxer, al-habia, cassola, kasriya i ataifor. Aquest mobiliari correspondria a un habitat rural d’una certa qualitat que a més podria respondre a un ús com a magatzem d’aliments; ambdues hipòtesi tal volta indicarien que l’assentament del Tossal del Moro funcionava com un xicotet mercat local.

Batrûsha
Restes de la torre del Tossal del Moro (foto de la autora, 2016)

Objecte de la seua tesi doctoral sobre l’ocupació en el hisn (castell) de la Vall de Penàguila, l’arqueòloga Débora Kiss ha estudiat materials provinents del Tossal del Moro (5), dipositats en el Centre d’Estudis Contestans. El jaciment se situa en terrenys privats prop de Benilloba en el Pla de Petrosa, un àrea al costat del riu Seta on conflueixen diferents camins entre l’interior i la costa alacantina. Segons un article de l’arqueòloga de 2012, les prospeccions realitzades en les últimes dècades van trobar materials, majorment en la vessants sud i oest del Tossal i cap al sud, al llarg d’un total de 50 hectàrees. Les formes ceràmiques, inequívocament d’àmbit domèstic, són l’evidència d’un assentament de certa entitat on les cases s’alternarien amb els camps de cultiu. Potser es tracte de la població Bitraswsa, dependent de Dénia, una alquería de certa entitat que possiblement pertanguera a l’època califal entre els s. X-XI.

Segons Pere Ferrer Marset i Amparo Martí Soler, del Centre d’Estudis Contestans (6), la localitat que els medievalistas criden Batrûsha, el topònim dels qual s’ha relacionat amb Petrosa, va ostentar la capitalitat del territori equivalent a la comarca actual, el Comtat, entre els s. X-XI. Com altres llocs, a causa de les incursions del Cid va ser abandonada en el s. XI, època en què Qusantâniya es va convertir en la gran capital musulmana de les muntanyes de l’interior alacantines. En la seua contribució al llibre Els musulmans al Comtat -fonamental per conèixer la nostra història local-, els historiadors afirmen que la població de Batrûsha s’estructurava entorn del camí cap a Cocentaina i Alcoi prop del Mes de la Casablanca, en terme de Penàguila, i arribaria fins el riu Frainos (conegut igualment com Penàguila). L’àrea cobriria els 2 km, enorme en aquella època, i correspondria just al lloc que ocupa hui el poble de Benilloba. Els experts del Centre d’Estudis Contestans lamenten que aquest important jaciment arqueològic de primer ordre continue sent el gran oblidat de l’arqueologia medieval valenciana.

Finalitze amb un parell de mapes: el primer, un treball topogràfic a escala 1:25 000 del terme municipal de Benilloba realitzat per l’Institut geogràfic i estadístic en 1898, on apareix la veu Plá de Pedrosa; el segon, un mapa a escala 1:50 000 d’Alcoi datat en 1955 de l’Institut geogràfic i cadastral que mostra Pla de la Petrosa (7).

mapa terme B 1898 IGN
Terme de Benilloba, 1898, http://www.ign.es
mapa terme B 1898 IGN mini
Terme de Benilloba, 1898, http://www.ign.es
MTN50-0821-1955-nnn-Alcoy mini
Alcoi, 1955, http://www.ign.es
MTN50-0821-1955-nnn-Alcoy
Alcoi, 1955, http://www.ign.es

Benilloba, febrer 2018

Bibliografia:

  • Jiménez Alcaide, Luis: Ocho siglos de moros y cristianos, Avant narrativa, 2016.
  • Manzano Moreno, Eduardo: «Épocas medievales» (volumen 2), Historia de España, Josep Fontana y Ramón Villares, Directores, Crítica-Marcial Pons, 2015.
  1. Guichard, Paul: “Un toponyme historique de l’ancienne Kura de Tudmir: Benicadell”, revista Murgetana, Real Academia Alfonso X el Sabio, Murcia. http://www.regmurcia.com/docs/murgetana/N045/N045_002.pdf
  2. De Epalza Ferrer, Mikel: “L’ordenació del territori del País Valencià abans de la conquesta, segons Ibn-Al-Abbar (segle XIII)”, Revista Sharq Al-Andalus, nº 5 (1988), Universitat d’Alacant. ISSN 0213-3482, pp. 41-67. https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/17909/1/Sharq%20Al-Andalus_05_03.pdf
  3. Sanchis Guarner, Manuel: Introducción a la historia lingüística de Valencia, Institución Alfonso el Magnánimo, 1948, Diputación Provincial de Valencia.
  4. Bazzana, André: Maisons d’al-Andalus. Habitat médiéval et structures de peuplement dans l’Espagne orientale, Casa de Vélazquez, Madrid, 1992.
  5. Kiss, Débora Marcela: “La cerámica del Tossal del Moro (Benilloba, Alacant). Primeros resultados del estudio de los fondos depositados en el Centre d’Estudis Contestans”, Actas do Congresso Internacional “A cerâmica medieval no Mediterrâneo”, 2012. https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/54273/1/2015_Kiss_Congreso-Ceramica-Medieval.pdf
  6. Martí Ferrer, Pere y Martí Soler, Amparo: “El Comtat. Arqueologia i poblament d’un paisatge islamitzat”, Els musulmans al Comtat, Centre d’Estudis Contestans, Cocentaina, 2009.
  7. MINU 1870-1977 BY 4.0 ign.es, Dirección General del Instituto Geográfico Nacional de España (IGN).

Historical notes about Bitrawsa – Batrûsha – Petrocha – Petrosa

February, 2018

Al-Andalus is about to attain an era of great splendour, Cordoba will be the capital of the most powerful kingdom in the West: the Caliphate of Cordoba. At la Vall de Penàguila of Yibâl Balansiya (mountains of València) there is a town that, covering 2 km., stretches from the banks of the river Fainos to the Tossal del Moro. This 600-m. hill hosts a fortified enclosure that rules over the surrounding area. Settlers, from dry stone-built dwellings that alternate with agricultural fields (corn, olive and fig trees) along the territory, visit a local market that takes place at the foothill. Archaeology experts maintain that the Pla de Petrosa settlement already existed in Iberian times. It disappeared in the 12th century by reason of raids carried out by the mercenary known as El Cid.

Al-Bitrawsi, Bitrawsa o Batrûsha is a town that became the amal or county capital under the jurisdiction of the independent taifa of Dénia. This kingdom, with cultural splendour and strong international nature, extended to Jaén, the Balearic Islands and even Sardinia, and by 1076 would become part of the taifa of Sarakusta (Saragossa).

This articles shows my research on the link between that historical Batrûsha and the Pla de Petrosa, now part of the municipal districts of Benilloba and Penàguila. Next, an outline of texts by specialists in History, Archaeology and Linguistics about Bitrawsa, Batrûsha, Petrocha or Petrosa, where my birth village, Benilloba, finds its origins.

Batrûsha
View from the Tossal del Moro at Pla de Petrosa  (author’s picture, 2016)

Un toponyme historique de l’ancienne Kura de Tudmir: Benicadell (1), was published in the magazine Murgetana in 1976 -an essential and at the same time complex reading for a History enthusiast like me- by Pierre Guichard, a French historian especializad in Al-Andalus. It supports that the place-name Benicadell descends from a Hispano-Arab proper name, banna of the Qatîl, that is, penna or peak of the Qatîl. According to the research Guichard conducted on Arab texts through the ages, this word would indicate the Banû Gatîl. They constituted a clan, lineage or family with such political influence over an area, since the beginning of the 9th century, possibly earlier, until the end of the 12th century, that it would ultimately be named after them.

Professor Guichard mentions Al-‘Udri, a geographer from Almería that died in 1076 and covered the Valencian territories. He talked about a yuz’ (sector) of the Banû Gatîl, an administrative district that at that time belonged to València. The work Takmila by Ibn al-Abbâr takes us to the northern limit of the old Kura (dominion) of Tudmir. One of its members came from Bitraws, Abû Marwan Umayya ibn Gatîl, cadi (magistrate) of ‘Alî ibn Muyâhid (1044-1076), second sovereign of the taifa of Dénia. Another one was Ibn Gattâl, he lived in Denia, died in Xàtiva about 1145 after the Almoravids were defeated, and was born in an amal (county capital) of Dénia llamado Bitrawsa.

The fact that its geographic origin appears in historical biographies denotes the high social status of the Banû Gatîl family. The phonetic evolution of the Andalusian Arab language would explain the variation in spelling (Al-Qatîl, Gatîl, Gattâ o ‘Attâl). According to Guichard, Gattâl could have been both a family name and a demonym and the Gattâl from Dénia would have been defined rather by their nisba (family name) of geographical provenance. Al-Bitrawsi, a town or district that would be part of Dènia inland mountains. Pierre Guichard lays out theories from different authors about the Bitraws location and concludes by underlining the phonetic similarity with the word Petrosa.

L’ordenació del territori del País Valencià abans de la Conquesta, segons Ibn-Al-Abbar (segle XIII), -also indispensable reading- is an extensive work by Professor Mikel de Epalza Ferrer (2). He raises the five century-long evolution in land management based on the works by a Valencian historian and politician mentioned above, Ibn al-Abbâr (1199-1260). According to al-Abbâr, Dénia’s jurisdiction included at least three amal or county capitals: Bairén, Qusantâniya (Cocentaina) and Batrûxa or Pedrosa, that the author locates near Xàtiva. The historian and Arabist de Epalza also mentions that Batrûxa was Ibn Qatâl’s homeland, related to other Banu Cadell, in turn connected to the Benicadell fortress.

Back in 1948, the Valencian philologist Manuel Sanchis Guarner (3) tied Petrosa and Benilloba as an example of archaic forms of the language used by Valencian Mozarabs in his text Introducción a la historia lingüística de Valencia.

The book Maisons d’al-Andalus by French archaeologist André Bazzana (4) mentions the Batrusa or Bitraws place-names of a settlement he identifies with the Tossal del Moro and locates on a hill at the Pla de la Petrocha, Penàguila. Professor Bazzana describes the defensive purpose of the spot as an isolated relief that controls the neighbouring territories with two main elements. One, a rather narrow and hard-to-reach rocky wall (around 80 x 50 m), with closed accesses that a tâbiya wall to the west. In the centre of the platform, a strong rectangular tower (14 x 9.5 m) with a cistern. Ceramic and remains of dwellings were discovered to the east, and according to archaeologist Bazzana, such settlement already existed in Iberian times and it would probably disappear in the 12th century. Typology of ceramic objects found during the 1980s archaeological excavation includes: pot, flagon, bottle, small jar, jar, al-habia, casserole, kasriya and ataifor. Such furnishing would correspond to a rural home of a certain quality and it could also fit with its use as a food pantry. Both hypothesis may indicate the Tossal del Moro settlement operated as a small local market.

Batrûsha
Remains of the Tossal del Moro tower (author’s picture, 2016)

As part of her thesis that focuses on the occupation of the hisn (castle) at the Vall de Penàguila, archaeologist Débora Kiss has studied materials originating at the Tossal del Moro (5), deposited at the Centre d’Estudis Contestans. The archaeological site is located on privately owned land near Benilloba at the Pla de Petrosa, an area next to the Seta river where different routes between Alicante’s inland and coastline cross converge. According to an article she published in 2012, excavations carried out in recent decades found materials, mainly on the south and west hillsides of the Tossal and towards the south, a total of 50 hectares.  Ceramic forms, definitely household scope, indicate a settlement of a certain entity where houses would alternate with farmland. It is perhaps the Bitraswsa town, under the authority of Dénia, a alquería (hamlet) of some entity that could be dated back to the Caliphate period between the 9th-11th centuries.

According to Pere Ferrer Marset and Amparo Martí Soler, from the Centre d’Estudis Contestans (6), the town medievalists call Batrûsha, its place-name having been connected to Petrosa, held the capital of the territory equivalent to the present county, el Comtat, between the 10th-11th centuries. It was abandoned, due to the Cid’s raids like other places, in the 11th century, at the time when Qusantâniya became the great Muslim capital of Alicante’s inner mountains. On their contribution to the book Els musulmans al Comtat  -indispensable in order to know our local history-, the historians establish that the town of Batrûsha was laid around the route towards Cocentaina and Alcoi near the Mas (farmhouse) de la Casablanca, district of Penàguila, and it would stretch up to the river Frainos (also known as Penàguila). The area would reach 2 km, huge at that time, and would exactly correspond to the location occupied today by the town of Benilloba. The Centre d’Estudis Contestans experts regret that this first-rate important archaeological site remains long-forgotten by Valencian medieval archaeology.

I will conclude with a couple of maps: the first is a 1:25 000-scale topographical work of Benilloba’s municipal district drawn by the Instituto geográfico y estadístico in 1898 that shows the term Plá de Pedrosa. The second is a 1:50 000-scale map of Alcoi by the  Instituto geográfico y catastral that displays Pla de la Petrosa, dated 1955 (7).

mapa terme B 1898 IGN
Terme de Benilloba, 1898, http://www.ign.es
mapa terme B 1898 IGN mini
Terme de Benilloba, 1898, http://www.ign.es
MTN50-0821-1955-nnn-Alcoy
Alcoi, 1955, http://www.ign.es
MTN50-0821-1955-nnn-Alcoy mini
Alcoi, 1955, http://www.ign.e

Benilloba, february 2018

Bibliography:

  • Jiménez Alcaide, Luis: Ocho siglos de moros y cristianos, Avant narrativa, 2016.
  • Manzano Moreno, Eduardo: «Épocas medievales» (volumen 2), Historia de España, Josep Fontana y Ramón Villares, Directores, Crítica-Marcial Pons, 2015.
  1. Guichard, Paul: “Un toponyme historique de l’ancienne Kura de Tudmir: Benicadell”, revista Murgetana, Real Academia Alfonso X el Sabio, Murcia. http://www.regmurcia.com/docs/murgetana/N045/N045_002.pdf
  2. De Epalza Ferrer, Mikel: “L’ordenació del territori del País Valencià abans de la conquesta, segons Ibn-Al-Abbar (segle XIII)”, Revista Sharq Al-Andalus, nº 5 (1988), Universitat d’Alacant. ISSN 0213-3482, pp. 41-67. https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/17909/1/Sharq%20Al-Andalus_05_03.pdf
  3. Sanchis Guarner, Manuel: Introducción a la historia lingüística de Valencia, Institución Alfonso el Magnánimo, 1948, Diputación Provincial de Valencia.
  4. Bazzana, André: Maisons d’al-Andalus. Habitat médiéval et structures de peuplement dans l’Espagne orientale, Casa de Vélzaquez, Madrid, 1992.
  5. Kiss, Débora Marcela: “La cerámica del Tossal del Moro (Benilloba, Alacant). Primeros resultados del estudio de los fondos depositados en el Centre d’Estudis Contestans”, Actas do Congresso Internacional “A cerâmica medieval no Mediterrâneo”, 2012. .https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/54273/1/2015_Kiss_Congreso-Ceramica-Medieval.pdf
  6. Martí Ferrer, Pere y Martí Soler, Amparo: “El Comtat. Arqueologia i poblament d’un paisatge islamitzat”, Els musulmans al Comtat, Centre d’Estudis Contestans, Cocentaina, 2009.
  7. MINU 1870-1977 BY 4.0 ign.es, Dirección General del Instituto Geográfico Nacional de España (IGN).

Instruccions d’ús / Instrucciones de uso / Directions for use

Compartisc aquestes imatges i documents amb l’objectiu de disseminar el seu coneixement i evitar que es perden per sempre. Les meues instruccions d’ús són: pots descarregar-les per a ús privat; si les còpies en altres mitjans com a xarxes socials, has d’afegir tant el nom dels seus propietaris (entre parèntesis en el peu de foto) com el d’aquesta web, unaherrerodebenilloba.com; i si vas a reproduir-les en una altra web, un llibre o qualsevol altre tipus de mitjà de publicació, cal tindre la meua autorització per escrit i amb anterioritat, escriu-me a unaherreroydebenilloba@gmail.com. L’ús comercial del contingut d’aquesta web no està permés.

Comparto estas imágenes y documentos con el objetivo de diseminar su conocimiento y evitar que se pierdan para siempre. Mis instrucciones de uso son: puedes descargarlas para uso privado; si las copias en otros medios como redes sociales, has de incluir tanto el nombre de sus propietarios (entre paréntesis en el pie de foto) como el de esta web (unaherrerodebenilloba.com); y si vas a reproducirlas en otra web, un libro o cualquier otro tipo de medio de publicación, has de obtener mi autorización por escrito y con anterioridad, escríbeme a unaherreroydebenilloba@gmail.com. El uso comercial del contenido de esta web no está permitido.

By sharing these pictures and documents I aim to disseminate awareness and avoid them being lost forever. My directions for use are: you can download them for personal use; if you copy them in other media such as social networks, include the owners’s name (between brackets on the picture caption) as well as this website name (unaherrerodebenilloba.com); and if you plan to reproduce them in another website, a book or any other means of publication, you need to have beforehand my written authorisation, contact me at unaherreroydebenilloba@gmail.com. Commercial exploitation of the contexts of this website is not allowed.

Aviso legal Política de cookies – Política de privacidad