Agost, 2017
Un matí d’estiu vaig eixir a passejar en Mica i em vaig trobar una senyora que em va dir, d’un tirada, «el meu home volia molt els animals, ell era caçador…». Atònita, vaig intentar fer-li veure el contrasentit de les seues paraules, sense èxit, i vaig acabar per continuar caminant, indignada amb el món. La defensa de la caça constituïx una part inseparable i indiscutible de la vida del camp, pareix.
Les datacions realitzades en el Salt, pròxim jaciment paleolític al terme municipal d’Alcoi, mostren l’ocupació humana 60 000 anys arrere. Els neandertals caçaven el cavall, el cérvol i la cabra salvatge, possiblement el rinoceront també, fa 45 000 anys (1). La Carta Pobla de Benilloba de 7 de setembre de 1611 que arreplega les condicions d’Antonio Ximénez de Urrea, IX comte d’Aranda, per a l’assentament de nous pobladors després de l’expulsió dels moriscs inclou referències a la vida salvatge «peixcar en lo riu com en los hullars y bracals y altres qualsevol regalies sent com son de sa s(enyori)a haJen de restar y resten propies del dit Señor Compte» (2).
Així, en aquesta zona s’ha dut a terme la caça des de temps prehistòrics ara bé ja no és una labor necessària per a la supervivència dels éssers humans ni una activitat essencial per al funcionament de l’economia local. Arrere han quedat els dies en què les peces caçades constituïen la principal font de proteïna animal disponible a baix cost per a la població local, majorment agrícola.
He tingut diverses conversacions amb caçadors d’esta zona, uns més civilitzats que altres, clar està. Tendixen a defendre el seu dret a matar animals basant-se en la tradició (tornem en eixe cas a que el Senyor de Benilloba impose la pena de forca en Les Forques?) ; al control poblacional (experts ecòlegs parlen del mecanisme intern de tota població animal que naturalment conduïx a su reducción o augment); o a la defensa de la naturalesa (!Santa bona Maria¡, el seu objectiu és el botí quant major siga d’animals morts).
La Conselleria d’Agricultura va fixar al juliol de 2017 com a espècies cinegètiques: ànec collverd i xiulador, ascle, becada, bequeruda i bequet, blanca, boix europeu, cabirol, cabra salvatge, cérvol, colom roquer, tudó i xixella, conill, cucala, cullera comuna, daina, estornell vulgar, faisà vulgar, fotja vulgar, gavina riallera i patiamarilla, gralla, griva i griva cerdana, guatla comuna, judia, llebre, mufló, oca comuna, perdiu, porc senglar, rabut, roncadell, sarset, sivert, tord ala-roig i comú, i tórtora europea, a més de la rabosa. SEO/Birdlife defensa que la Generalitat Valenciana ha obviat els arguments científics per a acabar permetent la caça d’espècies amb un delicat estat de conservació (3).
Ahir mateix un bon home de la zona, al que aprecie encara que siga un caçador empedreït, em va espolsar: cacem les raboses perquè els qui manem ací som els caçadors. Estava molest per la recent decisió de la Conselleria d’Agricultura de prohibir la caça del arruí que ha deixat de ser espècie cinegética. Jo li havia preguntat la raó de considerar la rabosa una espècie que pot ser matada lliurement quan s’alimenta d’animals febles, no menja arbres, com el conill, ni suposa perill o destrossa collites, com el porc senglar.
Així és, senyores meues, el caçador és l’amo del terreny, pot obrir la veda local sense informar i avisar adequadament als seus conveïns; trepitjar per onsevol; deixar rastre amb les peces de plàstic blanc que escup la seua arma amb cada tret o els cartutx de metall i plàstic colorat que sense vergonya alguna abandonen molts caçadors porcs ‑que no són tots‑ sense deixar de costat el plom que per centenars de milers porta moltíssim temps contaminant la mateixa terra d’ametlers i oliveres que alimenta als éssers humans. Vegem unes xifres: en territori espanyol hi ha prop de 3 milions d’armes i un 75% són escopetes mentre que els cotos o vedats de caça ocupen el 83% del territori on cada any es maten 25 milions d’animals i es dispersen 6 000 tones de plom en el medi ambient (4).
Hi ha legislació sobre este tema (5) però en la meua experiència rares vegades es complix plenament on jo visc, per exemple, la prohibició de caça en període de criança, d’abandonar tot residu no orgànic, caminar cap a éssers humans amb l’arma carregada o respectar les distàncies de seguretat. Este diumenge 13 d’agost, comença la mitjana veda que, pel plaer malsà d’uns pocs que no arriben al 2% de la població estatal, impedirà que la majoria puga gaudir de passejos sense por ni sobresalts cada dijous, dissabte, diumenge i festius de guardar.
Una volta algú em va convidar a eixir a caçar i record amb horror el soroll infernal de l’escopeta. No oblit la descervellada alegria d’un altre caçador que s’enorgullia d’haver matat una cria de porc senglar que no tindria tres mesos de vida. I els seus gossos?, en la seua majoria pobres animals que passen mesos tancats en casetes o lligats a una cadena en finalitzar la veda para no perdre l’instint assassine, diuen. Per a mi els amants de la caça són persones que patixen d’alguna patologia que els porta a obtenir plaer de la violència i la sang. La societat espanyola els dóna ampli recer quan potser hauria de començar per proveir-los d’ajuda psicològica.
Tampoc he volgut realitzar ací una anàlisi experta sobre els drets dels anomenats animals salvatges sinó expressar la meua opinió contrària a la caça. Allà cadascú amb la seua consciència, si tria quedar-se en la fosca ignorància i defensar teories de segles passats, en lloc de formar la pròpia opinió raonada gràcies a les múltiples fonts d’informació extensa i multidisciplinària que hi ha a l’abast de tot el món:
- https://www.ecologistasenaccion.org/IMG/pdf/informe-impacto-caza.pdf
- http://noalacaza.vida-universal.es/argumentosparalaaboliciondelacaza/
- https://www.globalanimallaw.org
- http://www.derechoanimal.info
- http://animalfreedom.org/espagnol/opinion/opinion.html
- http://www.abogacia.es/2017/01/27/cuando-los-despojos-de-la-caza-son-los-perros/
- https://revistasocialesyjuridicas.files.wordpress.com/2010/09/04-tm-10.pdf
- http://www.derechoanimal.info/images/pdf/BienetreDesBetes.pdf
- http://www.lemonde.fr/idees/article/2013/06/07/les-animaux-ont-le-droit-d-etre-betes_3425558_3232.html
#noalacaza #stopcaza #nocaça #stopcaça #nohunting #stophunting
#noalacaza #stopcaza #nocaça #stopcaça #nohunting #stophunting
Of fools and hunters
Agost, 2017
One summer morning I took a walk with Mica. I came across a woman that in one go said, «my husband loved animals, he was a hunter…». Astonished, I tried to make her see the absurdity of her words, without success, and I decided to continue walking, outraged with the world. The defence of hunting seems to be an inherent and unquestioned part of rural life.
Dating obtained at el Salt, a nearby Palaeolithic site that belongs to the municipal district of Alcoi, shows human occupation 60 000 years ago. Neanderthals used to hunt horses, deer and wild goats, possibly rhinoceros too, 45 000 years ago (1). Benilloba’s Carta Pobla (town charter) of Sept. 7th of 1611 comprises the conditions given by Antonio Ximénez de Urrea, the eleventh earl of Aranda, to new settlers after the Expulsion of the Moriscos. Among its terms: «peixcar en lo riu com en los hullars y bracals y altres qualsevol regalies sent com son de sa s(enyori)a haJen de restar y resten propies del dit Señor Compte» (fishing in the river as well as in the streams and wells and any other royalties that, as they belong to this lordship, have to remain and are the ownership of the aforementioned Lord Earl) (2).
So, hunting has been taken place in this territory since prehistoric times. However, it is no longer a necessary task for the survival of human beings or an essential part of the local economy. Gone are the days when wild game was the main source of animal protein available to the locals, mainly farmers.
I have had talks with local hunters, some more civilised that others, of course. They tend to defend their right to kill animals based on tradition (shall we go back to the Lord of Benilloba imposing death by hanging at les Forques?), population control (experts in ecology talk about the inner mechanism in animal populations that leads to their natural increase or reduction), or the defence of nature (goodness me! their aim is the biggest possible booty of dead animals).
The Conselleria d’Agricultura (Valencian Ministry for Agriculture) declared in July 2017 the following as hunting species: common snipe and jacksnipe, mallard, gadwall and pintail duck, greylag goose, lapwing, woodcock, Iberian wild goat, garganey and common teal, common deer, quail, rabbit, carrion crow, roe deer, northern shoveler, European starling, common pheasant, Eurasian coot, fallow deer, jackdaw, black-headed gull, yellow-legged gull, wild boar, Iberian hare, mouflon sheep, feral pigeon, wood pigeon and stock pigeon, red-crested pochard, red-legged partridge, common pochard, wigeon, turtle dove, magpie, redwing, song thrush, mistle thrush, fieldfare, as well as the fox. SEO/Birdlife argues that the Generalitat Valenciana has ignored scientific evidence and has instead allowed hunting of species in a delicate state of conservation (3).
There you have it, my dear ladies, the hunter is master of the land. He can open the local hunting season without adequately informing and warning his neighbours; he can step everywhere and leave residue behind such as the white plastic pieces that his weapon spits out with every shot. Not to mention the garish metal and plastic shells that many shameless scumbag hunters ‑not all of them‑ leave or the lead metal that, in hundreds of thousands units, has been polluting the same land of almond and olive trees that feeds human beings. Let’s take a look at some figures: within the Spanish territory there are close to 3 million weapons, 75% are shotguns; cotos de caza (hunting grounds) occupy 83% of the country; each year 25 million animals are killed and 6 000 tones of lead are released in the environment (4).
There is the legislation on the subject (5) though in my experience where I live it is rarely followed to the letter. As an example, it is forbidden to hunt during breeding season, to leave behind any non-organic residue, to walk toward human beings with a loaded weapon and to break the safety distance. This Sunday, August 13th, marks the start of the media veda (half-shooting season). The morbid pleasure of a few ‑not even 2% of Spain’s population‑ will prevent the vast majority of society from enjoying a country walk without fear or shock each Thursday, Friday, Saturday, Sunday and public holiday.
Once somebody invited me to go hunting and I remember with horror the infernal noise that shotgun made. I cannot forget the brainless joy of another hunter, proud to have slaughtered a young wild boar not even three-months old. And their dogs? most of them poor animals spending months locked up in a casa de aperos (a small countryside storage building) or tied to a chain once the veda is over ‑not to loose the killing instinct, they say‑. In my opinion, hunting lovers are people suffering from a pathology that makes them gain pleasure from violence and blood. Spanish society brings them wide protection when instead it ought to provide them with psychological help.
It was not my intention to deliver an expert analysis on the rights of the so-called «wild animals», rather to express my opinion against hunting. May your conscience rule, if you choose to remain in the dark ignorance and to defend theories of centuries already past, instead of choosing to form a reasoned opinion via the multiple sources of extensive and multidisciplinary information that are available to everybody:
- https://www.ecologistasenaccion.org/IMG/pdf/informe-impacto-caza.pdf
- http://noalacaza.vida-universal.es/argumentosparalaaboliciondelacaza/
- https://www.globalanimallaw.org
- http://derechoanimal.info/en
- http://animalfreedom.org/english/opinion/opinionrights.html
- http://www.abogacia.es/2017/01/27/cuando-los-despojos-de-la-caza-son-los-perros/
- https://revistasocialesyjuridicas.files.wordpress.com/2010/09/04-tm-10.pdf
- http://www.derechoanimal.info/images/pdf/BienetreDesBetes.pdf
- http://www.lemonde.fr/idees/article/2013/06/07/les-animaux-ont-le-droit-d-etre-betes_3425558_3232.html
#noalacaza #stopcaza #nocaça #stopcaça #nohunting #stophunting
(1) https://www.alcoi.org/es/areas/cultura/museo/Salt/index.html. https://anthropology.net/2009/09/16/neanderthal-hearths-at-el-salt-reveal-plant-and-fish-remains/
(2) Cortés, Josep, transcriptor: Commemoració 400 aniversari de l’otorgació de la Carta Pobla Benilloba 1611-2011. Ajuntament de Benilloba i Diputació d’Alacant, 2011.
(4) http://www.expansion.com/fueradeserie/cultura/2017/02/28/58b402dae2704e3d188b456b.html. http://www.ecoavant.com/es/notices/2016/12/el-alto-precio-de-la-caza-2747.php. http://faada.org/entretenimiento-caza-ecologia. http://www.elespanol.com/economia/empresas/20170720/232727276_0.html. http://m.deia.com/2017/08/08/sociedad/estado/la-caza-se-cobro-mas-de-19-millones-de-ejemplares. https://blog.pacma.es/2017/caza-es-violencia/.
(5) http://www.dogv.gva.es/portal/ficha_disposicion_pc.jsp?sig=5890/2004&L=1. http://www.dogv.gva.es/datos/2017/07/21/pdf/2017_6743.pdf. http://www.agroambient.gva.es/web/medio-natural/caza. https://www.dogv.gva.es/datos/2017/07/21/pdf/2017_6743.pdf
Instruccions d’ús / Instrucciones de uso / Directions for use
Compartisc aquestes imatges i documents amb l’objectiu de disseminar el seu coneixement i evitar que es perden per sempre. Les meues instruccions d’ús són: pots descarregar-les per a ús privat; si les còpies en altres mitjans com a xarxes socials, has d’afegir tant el nom dels seus propietaris (entre parèntesis en el peu de foto) com el d’aquesta web, unaherrerodebenilloba.com; i si vas a reproduir-les en una altra web, un llibre o qualsevol altre tipus de mitjà de publicació, cal tindre la meua autorització per escrit i amb anterioritat, escriu-me a unaherreroydebenilloba@gmail.com. L’ús comercial del contingut d’aquesta web no està permés.
Comparto estas imágenes y documentos con el objetivo de diseminar su conocimiento y evitar que se pierdan para siempre. Mis instrucciones de uso son: puedes descargarlas para uso privado; si las copias en otros medios como redes sociales, has de incluir tanto el nombre de sus propietarios (entre paréntesis en el pie de foto) como el de esta web (unaherrerodebenilloba.com); y si vas a reproducirlas en otra web, un libro o cualquier otro tipo de medio de publicación, has de obtener mi autorización por escrito y con anterioridad, escríbeme a unaherreroydebenilloba@gmail.com. El uso comercial del contenido de esta web no está permitido.
By sharing these pictures and documents I aim to disseminate awareness and avoid them being lost forever. My directions for use are: you can download them for personal use; if you copy them in other media such as social networks, include the owners’s name (between brackets on the picture caption) as well as this website name (unaherrerodebenilloba.com); and if you plan to reproduce them in another website, a book or any other means of publication, you need to have beforehand my written authorisation, contact me at unaherreroydebenilloba@gmail.com. Commercial exploitation of the contexts of this website is not allowed.
Una Herrero de Benilloba 